La nissaga d’apotecaris Forès-Carulla de l’Espluga de Francolí a través dels seus llibres de comptes

(aquest article fou publicat en el número 9, any 3 de desembre del 2009 de la Revista de la Societat Catalana d'Història de la Farmàcia)

En el fons documental del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí es conserven tres llibres de comptes: el llibre de Crèdits, el llibre de Cobrança i el llibre de Clarisia. Són els llibres que una nissaga d’apotecaris d’aquesta vila de la Conca de Barberà, va escriure al llarg de gaire bé dos cents anys.

Les anotacions van del 1705 al 1909. Dos segles cabdals en la vida de la Catalunya rural i molt especialment en el món dels apotecaris. Per una part és el trànsit d’una societat rural tradicional vers una industrialització incipient; i per l’altre, i de forma paral·lela, el pas de l’apotecari al farmacèutic.

En aquests llibres hi trobem tots els elements que ens ensenyen com aquells apotecaris visqueren els canvis esmentats i com van saber adaptar-se als nous temps. Com de l’antic obrador de fórmules oficinals i magistrals passen a un laboratori amb producció industrial o com passen dels aconduïts a sistemes moderns de comercialització. Tots els esdeveniments històrics que succeïren en aquells anys hi són presents: el canvi de mesures i formulació farmacèutiques, el camí de la farmàcia concebuda com art per a ser considerada com a ciència, la fi dels censals com a instrument financer, la fi de les darreres formes d’un feudalisme com podia ser el que desde molts segles abans havia exercit en aquesta vila l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, la Guerra del Francès, etc. En definitiva el pas de l’Edat Moderna a l’Edat Contemporània. I aquells apotecaris ho visqueren, hi participaren i anotaren molts dels detalls vitals, familiars, comercials i professionals en els que es veieren abocats.

Aquest estudi pretén fer un retrat d’aquesta nissaga, de les persones que la integraren i de com teixiren, al llarg d’aquests dos cents anys, una extensa i complexa xarxa social en la que s’hi barrejaven elements familiars, professionals, de la casa, de la botiga, etc. En definitiva es tracta de contextualitzar el contingut dels llibres des d’un enfoc d’història social. 

Malgrat la riquesa de continguts, formes i temàtica que recullen aquests tres llibres, tindrem  certes limitacions. Les principals són l’heterogeneïtat i discontinuïtat de les anotacions, la diversitat d’autors que hi escriuen i els defectes de conservació dels llibres i fins i tot algunes cal·ligrafies de difícil interpretació.

Malgrat que la família Forès-Carulla, tal i com l’anomenarem al llarg de tot aquest article, no hagi existit mai sota aquesta apel·lació de cognoms, l’hem volgut mantenir per significar els dos primers cognoms que identifiquen els hereus de la nissaga.

A tall de retrat de família, i de forma molt general, la nissaga Forès-Carulla neix i evoluciona al llarg dels segles XVIII i XIX en tres grans camps: per un costat, com a unitat autònoma de caire familiar, de convivència i de professió; per l’altra, com a membres actius  dins el context de la vida social i econòmica de l’Espluga de Francolí; i finalment en el marc de l’evolució de la medicina i la farmàcia al llarg d’aquests anys. En cada un dels tres móns, el grup empren i desenvolupa estratègies de conservació i adaptació a les diferents realitats que es van esdevenint i que formen un complex únic que entrellaça els tres components. Volem posar especial èmfasi en el tercer dels camps esmentats: la relació d’aquests apotecaris amb el moment científic i en especial de la història de la farmàcia en el que visqueren. Després d’haver analitzat els continguts de caire farmacèutic dels llibres, i haver-los pogut comparar amb les farmacopees vigents en aquells mateixos anys a Barcelona, Madrid, París o Londres, podem assegurar que els apotecaris Forés-Carulla, sota les indicacions i receptes dels metges que residiren i treballaren a l’Espluga, visqueren plenament l’evolució de la ciència farmacèutica sense quedar en cap moment endarrerits respecte del que abans hem dit.[1]  I volem donar rellevància a aquesta observació per trencar l’estereotip d’una societat rural tradicional ancorada en el passat i allunyada de l’esdevenir social i científic de l’època. Mentre a tot Europa domina la farmàcia galènica, l’ensenyament per experiència i la medicina iatromecànica o iatroquímica, aquests apotecaris elaboren i preparen les fórmules oficinals i magistrals típiques d’aquestes i deixen els hereus en apotecaries prou importants de Barcelona. Quan l’apotecari es transforma en farmacèutic, la família porta l’hereu a estudiar a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona; es trasllada i obre oficina al centre de Barcelona i crea el laboratori químic i farmacèutic amb medicaments propis.

Abans d’iniciar l’anàlisi detallat d’aquests llibres, voldria agrair de forma molt especial a la Fundació Lluís Carulla, a la senyora Maria Font i al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí la seva generositat i la col·laboració en la disposició dels llibres i el tractament informàtic que m’han proporcionat.

Els llibres de la família Forès-Carulla

Encapçalant la primera plana del llibre de Crèdits, Francesc Forès escriu: “Llibre de memòria per mi Francisco Forés apotecari en ordre al que jo deuré y lo que mestaran devent...”. És  justament aquesta la funció que tenien els llibres[2]: fer de memòria de les diferents activitats que desenvolupaven a nivell de la família i des de la seva botiga.

Així doncs els llibres de la família Forès-Carulla formen un conjunt, encara que força heterogeni i discontinu, de la vida comercial i domèstica d’aquesta nissaga d’apotecaris. No es tracta de llibres de comptabilitat com els entenem avui, ni dietaris. Però si llibres de memòria.

Per a veure la complexitat i volum d’informació que reuneixen aquests llibres tan sols cal observar aquestes xifres. El conjunt dels llibres acumulen 733 planes, prop de 5.000    anotacions de tot tipus i uns 376 comptes d’aconduïts.

Un element clau a destacar: tots els tres llibres, aquestes prop de 5.000 anotacions, estan escrites en català. I és destacable pel fet de que ens trobem justament en l’inici de la dominació felipista a Catalunya, amb l’aplicació del Decret de Nova Planta.

Les temàtiques sobre les que escriuen es poden concentrar en quatre grans grups:

·        anotacions relacionades amb la família: obres realitzades a la casa, llogaters, el servei domèstic, dots i legítimes, litigis, el conreu de les terres i la relació de naixements, matrimonis i òbits

·        anotacions relacionades amb l’apotecaria: medicaments i drogues (simples i compostes), tractaments farmacològics, instruments i personal de la farmàcia

·        anotacions de caire comercial i de la botiga: comptes d’aconduïts, comptes de comerç de cera i de blat, pagaments del cadastre, censals i debitoris, compres i vendes, etc.

·        altres tipus d’anotacions: escrits de caire històric i l’oficina de correus

A l’hora de concretar els autors de les diferents anotacions, podem afirmar, tal i com ja hem dit anteriorment, que les persones que gestionen els llibres i autors principals, són els apotecaris hereus de la nissaga i que són els següents:

·        Francesc Forès: iniciador dels llibres i fundador de la nissaga. Es conserven anotacions des de l’any 1.705, quan era apotecari a Linyola, fins a l’any 1.753 a la botiga de l’Espluga de Francolí. Escriu les anotacions relacionades amb el comerç de la cera i del blat, pagaments d’impostos, drogues, tractaments, llogaters, passaments de comptes, censals, el conreu de les terres, algunes conductes i obres realitzades a la casa.

·        Maria Àngels Monfar: esposa de Francesc Forès, inicia, amb el seu fill, el llibre de Cobrança o dels aconduïts a partir de l’any 1.754, quan mor el seu marit i centra les seves anotacions en passaments de comptes i diversos pagaments de cadastre i censals.

·        Ramon Forès i Monfar: comparteix amb la seva mare, la gestió de la botiga i anota per primer cop, ja com a hereu l’any 1.753 fins el 1.792. La seva principal aportació és la sistematització del control dels comptes dels aconduïts. També fa anotacions relacionades amb el servei domèstic, personal de la farmàcia, censals, deutes propis, comerç de blat, passaments de comptes, conreu de les terres, litigis i sobre drogues.

·        Ramon Anton Forès i Puig: amb el seu avi, és el gran dinamitzador dels llibres i pot ser el més coherent i minuciós. Escriu sobre totes les temàtiques enumerades anteriorment i en tots els tres llibres, des de l’any 1.795 al 1.816. Estableix la línia d’anotar tota la informació sobre naixements, casaments i òbits, recuperant-la des del seu avi i redactant-la com si fos aquell el qui fes les anotacions. També posa molt d’èmfasi en les anotacions relacionades amb dots i legítimes i en la resolució de la situació creditícia de la família, fruit dels deutes deixats pel seu pare Ramon Forès Monfar. És l’únic que inclou dos escrits sobre esdeveniments històrics, un sobre la guera del Francés i Godoy i un altre sobre els beneficis feudals atorgats per l’Església (Diezmos) i sobre el servei d’oficina de correus que durant cert temps es desenvolupà desde l’apotecaria. A partir d’ell, els llibres registren un volum molt petit d’anotacions. És el darrer gran autor dels mateixos.

·        Raimunda Forès i Pàmies: tan sols trobem anotacions en la relació de naixements que van del 1.819 al 1.831. Trobem també algunes anotacions de rebuts del 1.816, quan mor el seu pare Ramon Anton Forés.

·        Josep Carulla i Lloret: com anotador, tan sols intervé en comptades ocasions al llargs dels anys 1.833 i 1.836.

·        Ramon Carulla i Forès: no trobem cap anotació directa de la seva ma.

·        Artur Carulla i Ambrós: tan sols intervé en anotacions del llistat de naixements de la família, recuperant la tradició i la informació, que havien abandonat els seus pares, de l’arxiu parroquial de l’Espluga de Francolí, des del seu avi Ramon Anton Forés i fins al seu matrimoni i fills. Suposem que les anotacions es fan a partir de l’any 1.898, quan ell esdevé hereu fins al 1909, quan neix el seu darrer fill. Com el seu avi, fa les anotacions com si escrivissin els qui els hagués pertocat fer-ho. I això ho anota ell mateix en el llibre de Crèdits d’aquesta forma: “Noto jo Arturo Carulla y Ambrós fill de Ramon Carulla y Forés y de Josepa Ambrós y Brustenga, com havent observat en aquest llibre de mons antepassats (q.a.c.s.) la falta de anotacions de mon dit Pare las que considero de gran estima per la meva familia, varech demaná á la Rectoria de esta vila las omicions de que lamento y haventlas obtingut, las noto en aquest preciós llibre ab la mateixa forma que si las hagués escritas mon Pare.”

És una clara definició d’intencions i del valor que donaven a aquestes anotacions i als llibres.

Però també hi trobem nombroses anotacions d’autors tan diversos com els diferents Col·lectors o cobradors dels censals que pagava trimestralment la família a la Comunitat de Preveres de l’Espluga de Francolí, a l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem o al Monestir de Santes Creus; del cadastre personal, de terres i casa; les anotacions de dues històries clíniques de dos malalts de Lue Venerea (Sífilis) de la ma de dos regents de la botiga els anys 1.748 i 1.763; i altres diversos menestrals i clients que anoten passaments de comptes i temes diversos.

Com ja hem dit abans, els apotecaris i els diversos autors feien les anotacions per fer memòria dels diferents esdeveniments que calia recordar i fer-ne el seguiment. És per això que el fet d’anotar era un procés dinàmic de gestió del mateix. A grans trets el procés s’iniciava a partir d’un esdeveniment que tenia una continuïtat en el temps. El primer pas era fer-ne l’anotació corresponent i obrir així el procediment. Posteriorment, i fruit de les gestions necessàries per resoldre aquest procés, es modificava o completava l’anotació primera. Per exemple, Francesc Forès anotava una cessió de 30 lliures a un pagès per a que li portés cera. Amb posterioritat, i després d’haver-la rebut, ratllava l’anotació i escrivia sota de la mateixa la paraula solvit, que significa resolt i que restava tancat el procés. Altres fets requerien de diverses gestions i anotacions. En un altre cas, un deute d’un aconduït era anotat en el seu compte del llibre de Cobrança, posteriorment, si no es resolia aquest deute, l’apotecari emetia un debitori o memorial, que entregava al deutor. Després es trobaven per fer passament de comptes, a vegades en presència de tercers, i anotaven el resultat d’aquesta negociació que podia acabar amb l’abonament de la quantitat que es devia, amb un descompte per tal de poder cobrar el que es pogués o anotant el que continuava devent l’aconduït. Si igualaven deute i pagament, s’anotava en el llibre (amb l’expressió quedem iguals) o se’n feia Apoca en presència d’un notari. Eren processos complexos i que requerien temps i molta negociació: no es podia perdre cap client, la competència era allà aprop i era fàcil canviar d’apotecari. Aquest procés podia durar anys de gestions: entre que s’anotava el primer deute i es resolia hem trobat que en alguns casos poden passar de 2 a 63 anys i en algunes ocasions es canvia fins i tot de generació. Mort l’aconduït, el seu fill assumia el deute i calia reiniciar el procés negociador. És per això que davant de tants aconduïts com podien tenir, i que cada un era un procés diferenciat, calia fer-ne memòria sistemàtica de cada un[3].  

Moltes de les anotacions les trobem en més d’un llibre. Alguns deutes figuren en el llibre de Clarísia i també en el llibre de Crèdits, però en el primer el trobem ja ratllat o amb la paraula solvit i no en el segon. En un altre cas, tant en el llibre de Crèdits com en el llibre de Clarisia, Ramon Antón Forès anota, suposem que sobre el 1795 quan és nomenat hereu Marmesor, la relació de despeses que ha tingut en motiu de l’enterrament del seu pare, o el que paga en concepte de Cadastre per a cada una de les terres. En el primer cas, l’anotació feta en el llibre de Crèdits s’encapçala amb les paraules He satisfet i és molt més detallada i ordenada, anota la suma resultant de totes les despeses (99 lliures 5 sous i 5 diners) i en cada despesa hi escriu, consta en rebut. Tot això no passa en la nota del llibre de Clarisia. En el cas dels pagaments al Cadastre, la informació és igual en ambdós llibres. Potser escrita amb més cura en el llibre de Crèdits. Tot això ens fa suposar que el llibre de Clarisia actuava com a llibre de gestió diària i que en el segon s’anotava el fet resolt i que conseqüentment, la informació era anotada de forma més detallada, definitiva i acurada. Malgrat no es puguin comparar amb terminologia comptable actual, ja que no són llibres de comptabilitat, tal i com els entenem avui, el més semblant a un llibre diari seria el de Clarisia i el de Crèdits actuaria com a llibre Major.

1.      El llibre de Crèdits

El principal dels llibres que estem analitzant, porta per títol “Llibre dels credits de la botiga de Fraº Forés App. de Vallbona fins 1.704 En lo qual està continuats los deutes del temps tingui la botiga en Llinyola. Així mateix consta en est los deutes de medicinas atrasos de conductas y partits de cera de tot lo temps abito en la Espluga de Francolí”.  Es tracta d’un llibre de 30x20x 2 centímetres, de 359 pàgines manuscrites, enquadernat en pergamí i relligat amb cordill. Està format per 8 quaderns de 8 fulles cada un. La coberta primera, en format carpeta es tancava amb un corretja. S’hi poden distingir lletres il·legibles, suposadament amb el títol. La segona coberta conserva el suport de les corretges que lligaven la tercera i quarta. A la coberta quarta, s’hi intueixen lletres il·legibles i té una solapa que tancava el llibre. L’anteportada és de paper i en la seva part superior es pot llegir “Llibre de memoria. Per mi Franch. Forés. Apotecari en ordre al que jo deuré y lo que m’estaran devent. Començant al 1 de janer de 1.729”. En el vers de la portada hi figura el títol del llibre, escrit en lletres majúscules, amb lletres sobreposades i algunes d’elles enganxades formant monogrames. Pel tipus de lletra d’aquest títol, comparant-lo amb el del llibre de Clarisia i el de Cobrança, intuïm que aquesta portada no és obra de Francesc Forés sinó d’un altre, possiblement Ramon Forès Monfar, ja que coincideixen els tipus de lletra de les portades del llibre de Crèdits i del llibre de Cobrança, que és clarament obra d’aquest darrer i no de Francesc Forès. Per altra banda, tal i com s’escriu aquest títol, és més un relat d’un viatge (de Vallbona a  l’Espluga passant per Linyola), escrit desde l’Espluga. Això ens reafirma en la idea que la portada està escrita no per qui diu en el títol, sinó pel seu fill. En general té un grau de conservació força deteriorat per l’ús intensiu que se li devia donar.

Totes les pàgines del llibre són de paper amb marge deteriorat, plecs i amb algunes taques d’humitat. Les tres primeres i darreres pàgines es troben especialment maltractades amb el paper en mal estat i amb la tinta deteriorada, cosa que fa difícil la seva lectura. De les 359 pàgines, 179 estan escrites, 156 en blanc, 22 arrencades i 2 retallades. Trobem 3 papers sols. Les pàgines estan numerades en l’angle dret del recte del 1 al 141. Les 20 primeres pàgines formen un indexat alfabètic escalat, en format agenda telefònica actual, amb lletres gòtiques. La primera anotació és del 1.705 i la darrera del 1.909.

En quant al seu contingut, a part dels temes més habituals com relacions de deutes i conductes, voldríem destacar algunes de les anotacions que ens han semblat més rellevants.

En les pàgines 61-62 i 68-69, trobem dues notes del 1.748 i 1.768, molt detallades en les que s’expliquen dos tractaments farmacològics de malalts de sífilis, en els que un regent de la farmàcia fa una relació de les diferents medicines i compostos que se’ls ha receptat i servit. En ambdós casos trobem que el cost del tractament superava la quota d’aconduït pel que acorden, en el que excedeixi, fer una rebaixa o deixar el preu en un terç de la tarifa vigent.

Un altre tema molt important és la relació de fills, matrimonis i òbits de la família des de Francesc Forès a Artur Carulla i Ambrós. Els seus autors són Ramon Antón Forès, Raimunda Forès i Artur Carulla. Es tracta d’una relació en la que es detalla cada un dels fills que te l’hereu, la seva data de naixement i bateig, els seus padrins i els tres que li posen. En cas d’albat hi posa en nota apart, la data i causa de la mort. També especifiquen alguns dels matrimonis, sobretot el dels hereus i alguns dels germans d’ells, i especifiquen on es casen, si es va fer Capítols matrimonials o no. Així mateix anoten els òbits dels hereus, la seva causa i on i  de quin tipus fou l’enterrament. Es concentren totes entre les pàgines 97 i 110.

Francesc Forés, de la pàgina 131 a la 136, anota anualment un dels temes més interessants: es tracta de la creació d’uns grups de responsabilitat compartida (i anota els seus components) als quals ell deixa una quantitat determinada de blat (amb preu global), amb el compromís que li pagaran l’any vinent al preu que surti del Mercat de Montblanc o Cervera menys quatre sous. Posteriorment anota el que li arriben a pagar i sempre es veu el benefici que Francesc Forés en treu. Són anotacions que van del 1.730 al 1.732.

Volem destacar també la relació dels deutes del cadastre, que es troba a la pàgina 3, on trobem el nom de les finques, la seva categoria i el que s’hi conreava i el que pagaven de cadastre de cada una d’elles. No es cita l’any d’anotació, però essent l’autor Ramon Antón Forès, suposem que ho anotà el 1.795, quan fou nomenat hereu.  La mateixa anotació també la trobarem en el llibre de Clarisia, però no és tan completa i concreta.

Com a tema que únicament anota Francesc Forès trobem el comerç de cera. Ell fou l’únic dels apotecaris que també exercí com a candeler de cera. Aquí es relacionen les diverses vendes de cera, el seu preu, a qui ho ven i per quin motiu es compra. Hi consta que compren cera Rectors, Sagristans i Procuradors de diverses Confraries per a les seves celebracions religioses, processons o guarnir el Monument o l’altar; o particulars per a enterraments. Per altra part, trobem com Francesc Forés es proveïa de cera, comprant refús o encarregant a pagesos el subministre de cera. Obeint al títol, aquest tema hauria de ser el dominant en el llibre de Clarisia, com veurem més endavant. Però mentre que en aquest darrer tan sols hi ha o es conserven 3 fulls (escrits entre el 1.705 i el .1706), d’aquesta temàtica, en el llibre de Crèdits són   227 anotacions que van del 1.729 al 1.742 i de forma continuada. El lapse de temps que deixa d’anotar vendes de cera (entre 1706 i 1.729) es correspon amb els anys que està a Linyola, mentre que quan arriba a l’Espluga (entre el 1.725 i 1.729), torna a fer de candeler de cera fins el 1.742, 10 anys abans de morir. Per això, si tan sols tenim en compte aquests llibres, podem afirmar que, a Linyola, Francesc Forès abandona l’ofici de candeler de cera. Desconeixem el perquè.

Com ja hem comentat, Ramon Antón Forès inclou en la pàgina 40, un escrit en el que denuncia la situació creada per la Guerra del Francès i especialment el comportament immoral de Godoy. Es tracta d’un dels escrits de referència històrica i que denota com aquest apotecari estava al corrent dels esdeveniments d’abast espanyol i demostra una actitud crítica.

Són nombroses les anotacions de compra, venda, empenyorament i desempenyorament de terres i dels tractes que es fan per solucionar les situacions creditícies que generen aquests actes. Ramon Forés ha d’empenyorar diverses peces de terra i és el seu fill el que les desempenyora i paga els deutes per retornar les finques al seu patrimoni.

Altres anotacions d’interès farmacèutic són les relacions de drogues que venen a diversos metges i apotecaris i també les que compren als adroguers i fins i tot la compra de Tríaga Magna a Barcelona. En aquests llistats es concreta el nom de cada una de les drogues, la quantitat venuda i el seu preu. Amb aquesta informació podem establir el circuit: compraven les drogues a adroguers, les elaboraven a la rebotiga i les venien a metges i apotecaris. Les vendes a particulars no es relacionen ja que es venien per via de les conductes. Amb els noms dels compostos i les drogues hi podem veure, com hem dit anteriorment, que s’estaven comercialitzant els específics i medicines vigents en les tarifes oficials i en les farmacopees d’arreu d’Europa.

Un altre tipus d’anotacions són les gestions per a resoldre afers relacionats amb inpagaments  de legítimes i dots. Són temes que es poden arrossegar al llarg de dues generacions i que són els nets dels iniciadors els que les resolen mitjançant Concòrdies, en les que s’estableixen qui te dret a rebre-les i quina quantitat cal abonar i en quins terminis. Els mals entesos familiars es resolien a la tercera generació però sempre fruït de negociacions i reconeixements de deute.

El darrer tema que ens ha semblat interessant destacar és el llistat de despeses en obrers i materials necessaris per les dues reformes que es fan a la casa. És certament important veure com Francesc Forès, l’any 1.731 i el seu net Ramon Antón Forès l’any 1.795, emprenen obres de millora i ampliació de la casa per adequar-la al seu temps i les seves necessitats i categoria social. Segons es dedueix de la informació que ens ofereix el llibre, el primer refà parts exteriors de la casa que amenaçaven ruïna, mentre que el segon, engrandeix l’hort, refà els interiors, daura els marcs de les portes, fa un nou balcó, etc.

2.      El llibre de Clarisia

El segon dels llibres porta per títol Llibre de Clarisia en orde al que deure ÿ me deuràn de cera, per mi Francisco Fores App. abitant de la Vila de Llinyola.1.705. I en la part baixa de la coberta, s’hi afegeix Servirá igual.t pº la clarisia de Ramon Antón Fores App. de l’Espluga de Francolí net d! sobre e. x.p. Fr. Fores ÿ comença en 1.795.

Es tracta d’un llibre manuscrit, relligat amb cordill, tot de paper, tamany quartilla compost de 166 pàgines sense numerar, 57 de les quals estan en blanc, 107 escrites, 5 arrencades o mutilades i amb 17 notes enganxades als fulls. Té un grau de conservació acceptable. Tan sols s’observen taques d’humitat en les primeres i darreres pàgines,  sobretot en la part inferior d’aquestes i forats de corcs en algunes de les pàgines.

La coberta primera, amb el títol del llibre hi trobem un pictograma en forma de creu de doble traç amb els quatre eixos acabats en triangle i punts ens els quatre espais laterals de la mateixa. També hi ha una filigrana en forma de triangle invertit amb cua. Les cobertes segona i quarta estan en blanc i en la tercera hi figura un llistat de dones de servei domèstic. No hi ha portada, pel que es passa directament a la primera pàgina del llibre. La primera anotació data del 1.705 i la darrera del 1.860.

Originàriament, i com diu el mateix títol, aquest llibre tenia la funció de recollir les anotacions del candeler de cera Francesc Forés i és aquesta la temàtica amb la que s’inicia aquest, però les anotacions tan sols comprenen 3 pàgines escrites entre els anys 1.705 i 1.706, com ja hem comentat abans, quan ell arriba a Linyola provenint de Vallbona de les Monges. A partir de la tercera pàgina, el llibre es transforma i es converteix en el recull de diversos temes però essencialment en llibre de registre i rebuts de pagaments del cadastre, de censals, debitoris i pensions, que comencen a anotar-se a partir del 1.754, amb Maria Àngela Monfar i Ramon Forés Monfar regentant la farmàcia. El llibre resta abandonat o no es conserven anotacions entre el 1.706 i el 1.754. Fins que Ramon Forés el transforma en llibre de rebuts, Francesc Forés no l’utilitza, ja que centra les seves anotacions en els llibres de Crèdits.

Com hem dit, el gruix de les anotacions són rebuts de pagaments que els apotecaris fan als Comenadors o cobradors de la Encomienda, l’Hospital o Ordre de Sant Joan de Jerusalem, el Monestir de Santes Creus, la Reverent Comunitat de Preveres de l’Espluga de Francolí o la de Montblanc i al Cadastre. Aquestes anotacions van del 1.753 al 1.860. Totes les anotacions, de la ma del cobrador tenen la mateixa estructura: el perceptor del pagament anota en forma de rebut el seu nom i càrrec, qui paga, la quantitat pagada en lliures, sous i diners o en quarteres i quartans de blat, segons el cas; el concepte (1a., 2a. o 3a. terça del censal, debitori o deute cadastral), l’any o anys pels que es paga, data del rebut (que acostumaven a caure els mesos de juny, setembre i febrer pels pagaments al Cadastre i la Encomienda i en dates assenyalades a nivell religiós com 15 d’agost i Nadal en els casos de pensions de censal) i finalment el nom i càrrec del cobrador, arrendador o col·lector.

La resta d’anotacions forma un conjunt desordenat i heterogeni, bàsicament de Ramon Antón Forès sobre temes com cadastre i censals a pagar per part de la família, despeses de conrear les terres, deutes que es troba aquest a la mort del seu pare, relació de despeses relacionades amb les diferents minyones de servei domèstic i d’altres de menors. En tots ells hi figuren anotacions de pagat, o es ratlla la nota per especificar el tancament del deute o procés de gestió. Moltes d’aquestes anotacions, com ja hem dit, es troben repetides però amb menys informació i concreció que en el llibre de Crèdits.

3.      El llibre de Cobrança

El darrer llibre que inclou aquest conjunt és el Llibre de Cobrança de la Botiga de la sra. Mariangela Forés Vda. de la Espluga de Francolí comensant el 1.754.

Es tracta d’un llibre manuscrit, relligat amb cordill, enquadernat amb cobertes de pergamí i pàgines de paper, tamany quartilla compost de 394 pàgines numerades a partir de la 25 en el seu extrem dret del vers de les mateixes, 43 de les quals estan en blanc, 343 escrites, 8 arrencades o mutilades i amb 2 notes o papers sols. Té un grau de conservació acceptable. Tan sols s’observen taques d’humitat en les primeres i darreres pàgines, sobretot en la part inferior d’aquestes, però sense afectar a la integritat de les anotacions.

Com en el llibre de Crèdits, les cobertes formen una carpeta amb solapa en la tercera, que tancava el llibre i es lligava amb corretges, de les quals tan sols es conserva el que era el suport d’aquestes. En la coberta primera hi trobem el títol. En la segona hi figura encolat, un albarà de drogues que feia un adroguer.

A la portada hi apareix un altre títol molt més explicatiu que el que té en la coberta: Manual en lo qual estan continuats los aconduïts en la botiga de la sra. Mariangela Forés Vda. Comensant la conductatus los añs en 15 de agost junts los atrassos de cods. desde añ 1.725 fins 1.758.59.60 fins 1.770. Són lletres majúscules amb nombroses juxtaposicions, formant monogrames. En la part superior del vers de la pàgina hi apareix un pictograma representant una creu aspada en forma de pètals sobre fons negre. Aquest títol ens demostra el que ja havíem dit al parlar del llibre de Crèdits, l’autor d’aquestes lletres havien de ser o Ramon Forés o la seva mare Mariangela Monfar.

Les 24 primeres pàgines formen, com en el llibre de Crèdits, un indexat alfabètic de les persones aconduïdes, escalat en format agenda telefònica actual, amb lletres gòtiques. La primera anotació és del 1.754 i la darrera del 1.798. Els autors gairebé exclusius són Ramon Forès Monfar i la seva mare Maria Àngels Monfar, entre el 1.754 al 1.774. Ramon Antón Forés, de forma residual hi fa anotacions diverses del 1.786 al 1.798. La resta del llibre el formen bàsicament els comptes de cada aconduït, ordenats per carrers. Prèviament figura el llistat de carrers de l’Espluga de Francolí i una relació dels  preus del blat des del 1.754 al 1.771.

La funció principal d’aquest llibre era el control sistemàtic de les quotes que pagaven cada un dels aconduïts. Els comptes van de la pàgina 1 a la 150 i tenen aquesta estructura en tots ells. Cada compte ocupa generalment mitja pàgina: en el recte, i en forma d’encapçalament, hi figura el nom de l’aconduït, ofici, any d’obertura, nombre de persones o caps i animals que inclou, la quota que pagarà, si aquesta és en forma de blat o en metàl·lic i els atrassos que té acumulats fins l’any d’obertura; posteriorment es detalla el Deure anual del compte i els diferents passaments de comptes i gestions de pagament i cobrament que es van fent. En el vers, hi figura l’Haver, o sigui els pagaments que l’aconduït va fent cada any i la quantitat pagada amb blat (en quateres i quartans) o altres productes o serveis (càrregues de vi, oli, guix, bugades, etc.).

El deute pendent que, com hem dit s’anota en l’encapçalament de cada compte, es poden arribar a remuntar al 1.729. Evidentment, a l’hora d’escriure aquest deute, havien de tenir algun document que ho certifiqués. Per això cal suposar l’existència d’un llibre d’aconduïts anterior a aquest, i que s’hauria perdut, on es recollissin aquests deutes, cosa que explicaria la manca de dades dels aconduïts en temps de Francesc Forés. Aquests deutes poden arribar a durar fins a 63 anys i molts d’ells es resolen fent gràcia o algun tipus de descompte, després de fer memorials fins arribar a igualar el deute.

A partir del 1.786 fins el 1.798, l’Hospital de l’Espluga de Francolí s’acondueix per los Magnífics srs. De l’Ajuntament tenint que donar la medicina aurà menester per los pobres que aniran a parar à dit Hospital per la quantitat de 50 rals cada any. Aquí passen d’aconduir a ser aconduïts, en el sentit que són contractats per l’Ajuntament per a subministrar els medicaments pels pobres de l’Hospital de titularitat pública.

Finalment, a partir de la pàgina 151, els llistats de comptes es tornen anuals i s’hi relacionen els aconduïts que tenen cada any. Aquests llistats van del 1.762 al 1.779, mancant els corresponents als anys 1.767, 68, 70, 71, 75, 77 i 78. Per a cada any, hi consta el nom de cada aconduït, el nombre d’integrants, la quantitat que paga (en blat o en metàl·lic), si s’ha fet alguna gestió de passament de comptes i el nombre de cops que accedeix al servei aquell any en forma de ratlletes.

Aproximació a l’estudi de la família Forès-Carulla

En aquest punt, centrarem l’anàlisi d’aquesta família, sempre a través de la informació que ens ofereixen els seus llibres de comptes, en tres dimensions diferents i complementàries. Per una banda, es pretén fer una anàlisi estàtica, basant-nos en el model de Grup domèstic de Martine Segalen.[4] El segon enfoc, de caire històric, es centrarà en  l’estudi de l’evolució d’aquest grup domèstic al llarg dels 200 anys que estem tractant, i ho farem sota la idea de la Nissaga. I en darrer lloc, situarem la família en l’entorn social de l’Espluga de Francolí i analitzarem com s’estructuren les seves xarxes socials.

1. El grup domèstic

El grup domèstic Forès-Carulla, el definim com el conjunt de persones que viu i treballa en la mateixa casa del carrer d’en Canós número 16 de l’Espluga de Francolí. Aquest grup, atenent als criteris de Martine Segalen, seria del tipus troncal, extens i complex.  En el grup hi distingirem un nucli familiar que s’estructura com a família nuclear, convivint de forma directa i diària amb tres unitats laterals:  el grup de la botiga, el grup de serveis i el grup dels llogaters. El primer l’integren els fadrins apotecaris en període de pràctiques i que vivien a la mateixa casa que els seus mestres. El segon està format per les minyones que treballaven per a la família i convivien amb ells. I el tercer, són les persones que tenen arrendada una habitació a l’esgorfa o els baixos, o una botiga adjunta a la casa i que havien de veure’s diàriament i de forma constant.

2. La nissaga Forès-Carulla

La nissaga d’apotecaris Forès, i després Carulla, és un exemple clar d’aquesta tipologia de grup social i professional que perviu durant sis generacions sota els mateixos estendards creats pel seu fundador Francesc Forés l’any 1.725 quan obre botiga al carrer d’en Canós de l’Espluga de Francolí fins a que Artur Carulla i Ambrós el 1.923, tanca la farmàcia per marxar a Barcelona on la torna a obrir amb laboratori farmacèutic inclòs.

Per tal d’analitzar la nissaga com a un conjunt dinàmic que evoluciona al llarg del temps, estudiarem com el grup domèstic que hem vist abans, va canviant al llarg del temps. La imatge seria veure el grup domèstic com els fotogrames que formen un film, que és la nissaga.

Tan sols tindrem en compte els noms de les persones que figuren anotades en els llibres de la família i no aquells que s’hagin pogut aconseguir per altres vies documentals. Així com el grup familiar es pot considerar complet, el d’aprenents, llogaters i el de servei domèstic, és discontinu, pel que cal suposar que no anotaren tots els seus integrants al llarg de tots els anys. Per això tan sols farem referència als que figuren als llibres.

Des de l’any 1.725 al 1.920, trobem 6 grups domèstics, tal i com els hem definit anteriorment. Amb aquesta divisió volem representar cada una de les generacions que integren la nissaga: l’encapçala l’hereu, amb la seva família, que pot agrupar dues o tres generacions, i l’acompanyen els integrants dels altres subgrups esmentats. En tots els casos, l’hereu serà el primer germà que sigui apotecari o farmacèutic, i així ho fan constar en els testaments. Aquest és el cas d’Artur Carulla, que malgrat ser el quart germà, esdevé hereu. És una clara mesura de pervivència i identificació de la nissaga amb la professió, orientada a conservar el negoci per davant de tot.

El primer grup engloba els habitants de la casa des del 1.725, any en que Francesc Forès compra la casa i s’estableix com apotecari, fins el 1.754 que mor aquest. El grup familiar l’integren Francesc Forès, la seva dona Maria Àngela Monfar i els seus vuit fills Francesc, Antònia, Ramon, Josep, Antón, Mariàngela, Bonaventura i Joan. Com aprenents, trobem, ja al final d’aquest primer període, Ignasi Oriol Casany i Bonaventura Olivé.  De servei domèstic, figuren 4 minyones. Com a llogaters, trobem un fuster, mossèn Ventura Blai, els  metges el doctor Ramon Gaja  i el Doctor  Llor i 5 particulars. En total, el grup l’integren, al llarg d’aquests anys 27 persones.

El segon grup avarca del 1.754 al 1.795 i està encapçalat per l’hereu Ramon Forès i Monfar. La família la integren la seva dona, Paula Puig i Matheu, els seus fills Josepa, Mariàngela, Ramon Antón, Magí, Ignàsia, Josep Ignasi i Antònia i l’avia Maria Àngela Monfar, i les germanes de l’hereu Antònia i Mariàngela, fins el seu casament. Com a joves apotecaris, figuren anotats Ignasi Oriol Casany, Miquel Marqués i Antón Pàmies. De servei domèstic, tenim 20 minyones. No ens figura cap llogater anotat en aquest període. En total, 35 persones.

El tercer grup va de l’any 1.795 al 1.816. L’hereu i cap de casa és Ramon Antón Forès i Puig i l’acompanyen la seva dona, Rosa Pàmies i Girona i els seus fills Raimunda, Rosa, Ramon, Maria, Rosa Teresa i Mariona; així com la germana de l’hereu Antònia, fins al seu casament. No hi ha aprenents referenciats, 14 minyones de servei domèstic i cap llogater anotat. En total 23 persones.

El quart grup inclou els habitants de la casa des del 1.816 al 1.850. La pubilla Raimunda Forès i Pàmies, es casa amb Josep Carulla i Lloret, i a partir d’aquí  la nissaga pren el cognom Carulla. Amb ells, conviuen els seus fills Josepa, Raimunda, Rosa, Carme, Ramon, un fill sense nom anotat, Rosa i Trinitat; a més, hi viuen l’avia Rosa Pàmies i Girona, i les germanes de la pubilla Rosa, Maria i Mariona. Aquí ja no comptem amb cap anotació de la resta dels grups, encara que els hi puguem suposar. En total 14 persones anotades.

El penúltim grup va del 1.850 al 1.880. L’Hereu és Ramon Carulla i Forès, el primer apotecari hereu amb el cognom Carulla, es casa amb Josepa Ambrós i Brustenga i tenen 12 fills: Elvira, Elisa, Ramon, Artur, Maria Alba, Josep, Rosa, Wenceslau, Pius, Josep, Mercè,  i Octavi. Aquí ja no hi trobem cap altra persona anotada, ni del grup familiar ni de cap dels altres. Així són 14 persones, entre pares i fills.                                                           

La darrera generació que viu en aquesta casa va de l’any 1.885 al 1.923, que abandonen l’Espluga de Francolí per anar a Barcelona. Cal afegir que en aquesta generació, deixen la casa del carrer d’en canós per traslladar-se a la casa de can Cabeça, al costat de la plaça major. L’hereu és Artur Carulla i Ambrós i es casa amb Montserrat Canals i Nubiola i tenen sis fills: Josep Maria, Ricard, Ramon, Lluís, Montserrat i Mercè. Aquí tampoc comptem amb cap anotació de la resta dels grups. En total 10 persones.

En total, doncs, són 123 persones (citades en aquests llibres), les que d’una manera més o menys continuada habiten aquesta casa, compartint l’espai familiar i de negoci al llarg de dos cents anys. Com es pot observar es passa d’un grup de 3 generacions a un darrer grup d’una sola generació, i d’un grup domèstic complex a un de simple. En tots ells es manté inalterable la tipologia troncal d’un sol hereu com a cap de la família i la indivisibilitat de terres i propietats de la família.

Una visió més acurada la tindrem observant alguns trets vitals i professionals de cada un dels hereus i apotecaris d’aquesta nissaga. Les dades biogràfiques s’han extret dels llibres de comptes, de la Història de l’Espluga de Francolí[5], de l’estudi Medicina i Societat a l’Espluga de Francolí [6] i de l’obra de Ramon Jordi González [7]

Francesc Forès va néixer al Vilosell el 7 de gener del 1.679 i morí a l’Espluga de Francolí el 16 de juliol de 1.753, als 74 anys d’apoplegia o feridura. El seu itinerari professional s’inicia al Vilosell, continua a Vallbona de les Monges, fins el 1.704, després a Linyola, del 1.705 al 1.725, on se’l cita com a jove apotecari i acaba a l’Espluga de Francolí,  establert ja com Apotecari i Candeler de cera. Com ja hem dit, fruit del seu matrimoni amb Maria Àngels Monfar (cap al 1.730), té vuit fills, dels quals tan sols quatre arriben a adults És l’iniciador de la nissaga. A l’Espluga s’estableix i obre botiga al carrer d’ en Canós, a la casa que havia estat seu de la Castlania de Malet o Guimerà [8]. Serà la casa pairal de tota la nissaga fins el 1.908, que Artur Carulla es trasllada a can Cabeça, prop de la plaça de la Vila. A partir del 1.737 ja el trobem plenament establert socialment, figurant com a procurador de les Confraries del Roser i posteriorment de la Minerva. Això ens dona la dimensió ja d’un burgès, un apotecari amb relleu social i amb capacitat econòmica com per comprar una casa de renom (que ell reforma i restaura ja l’any 1.731), algunes terres i deixar quantitats importants de diners i de blat a veïns de l’Espluga.

El primogènit de Francesc Forès fou Francesc Forès Monfar, un apotecari de llarga vida i que malgrat ser el primer fill i apotecari, no esdevingué hereu per ses faltes personals, tal i com s’anota en el llibre de Crèdits. Desconeixem el cas i la gravetat d’aquests actes que provocaren que se’l desheretés. Malgrat això, la família li assigna una dot (que com era habitual en aquests casos no s’acaba de pagar fins al seu nebot Ramon Antón Forès com a hereu i marmesor) i li paga l’enterrament. Francesc Forès nasqué el 13 de gener del 1.731 a l’Espluga de Francolí i mori, als 81 anys el 19 d’agost del 1.812. El 1.750, amb 19 anys ja figura citat com a jove apotecari i del 1.767 al 68, fa pràctiques[9] a la botiga de Josep Comas Ferran [10]. Posteriorment, el 1774, treballa a la botiga de Francesc Cruells, apotecari-regent a Prats del Lluçanès.[11] El 13 de juny de 1.775 es titula com apotecari per Pere Güell, lloctinent Protomèdic[12]. El 2 de novembre de 1.767 es casa amb Maria Reixach, vídua de Pere Fina Ferrussola, apotecari d’Olost, i suposem que s’hi traslladà, ja que el trobem citat del 1.774 al 1.778 en aquesta població. D’aquest matrimoni sortirà un altre apotecari de nom Francesc Forès i Reixach. La relació amb la família Fina es farà més estreta, ja que nebots de Francesc Forés i Monfar faran les seves pràctiques en la botiga que tenien a Barcelona.

El tercer fill de Francesc Forés fou Ramon Forès Monfar, neix el 22 de març del 1.735 a l’Espluga de Francolí i mor, a la mateixa població el 28 de març del 1.795, als 60 anys d’edat, d’una pulmonia que comensá per un costipat, dé que estava ja malalt de unas tercianes que lo deixavan, ÿ emprenian. Fruit del desheretament del seu germà Francesc, esdevé hereu de la botiga i cap de la família. Consta com Apotecari i Doctor en Filosofia. Malgrat ser l’hereu, suposem que no fou titular de la botiga fins ala mort de la seva mare, ja que trobem a dos regents que gestionen la botiga, ja que les vídues d’apotecari podien ser titulars de les mateixes però no se’ls permetia preparar compostos ni cap tipus de medecina. En concret es cita a Bonaventura Olivé (1.753) i Miquel Marqués (1.763). Per altra part, Ignasi Oriol Casany (1.756-58) i Anton Pàmies(1.776)[13] consten com a fadrins apotecaris, al haver realitzat part del seu període de pràctiques necessari per a poder-se examinar i obtenir el títol d’apotecari. Cal destacar que, anys més tard i ja com apotecari establert a l’Albi, Ignasi Oriol Casany es casà amb Antònia Forès Monfar, germana de Francesc i Ramon Forés. Calia anar teixint xarxa amb professionals del ram, que reforçava tant la família com el col·lectiu. El 5 d’octubre del 1.765 es casa amb Paula Puig i Matheu, filla d’Hortensi Puig, un hisendat de l’Espluga de Francolí, la qual morí de resultas de un Aborto haventli durat sa penosa enfermetat parts de dos anys de manera que parà en una hidropesia total, després d’haver tingut set fills, dels quals tan sols en sobrevisqueren dos. Ramon Forés entra en una dinàmica d’endeutament molt gran veient-se obligat a empenyorar algunes de les propietats que tenien. El seu fill per tal de resoldre aquesta situació arriba a pagar unes 4.000 lliures a diferents creditors. Resultat d’aquesta situació, fou empresonat i com s’anota en el llibre, mori perseguit de sos contraris dels quals isqué victoriós ab sentencia dada per la R!  Sala del Crimen.[14]

La tercera generació de la nissaga l’encapçala Ramon Antón Forès i Puig. És la persona que retorna la família a un nivell de rellevància social més important: paga tots els deutes deixats pel seu pare, desempenyora les terres, compra noves propietats, resol diversos contenciosos d’herència de la seva avia, oncle i pare i reforma la casa per donar-li la categoria que li corresponia pel seu estatus social. Neix el 30 de desembre del 1.768 a l’Espluga de Francolí i mor a la mateixa població el 27 de desembre del 1.816, als 47 anys. Les pràctiques com apotecari les realitza en els anys 1.786 i 87 a les botigues de Pere Fina Ferrussola[15] i d’Ignasi Francesc Ametller, ambdós apotecaris de Barcelona i el 1.787 obté el títol d’Apotecari pel Protomedicat. El 1.795 és nomenat hereu i marmesor i comença a exercir com a titular de l’apotecaria. Es casa el 29 de desembre de 1.799 amb Rosa Pàmies i Girona, filla d’un hisendat de la Selva del Camp, de qui degué rebre una dot important que l’ajudà a resoldre la situació creditícia. Amb ella té sis fills, de quals quatre arribaren a adults. Fruït de la política corporativa seguida per la família, casa la seva pubilla amb l’apotecari Josep Carulla, la quarta filla amb l’apotecari de Cervera, Magí Llobet; i la cinquena amb l’adroguer de Montblanc Josep Torres, entrant així en la nissaga dels Torres, lligats al seu torn amb la nissaga de metges Cuscullana i Ramon de l’Espluga; i la sisena amb Sebastià Canals, adroguer de Tàrrega.

La pubilla de Ramon Antón Forès és Raimunda Forés i Pàmies, neix el 30 de novembre del 1.800 i mor el 1.854 amb 53 anys. Com ja hem dit, es casa amb Josep Carulla i Lloret el 27 de juny del 1.817. Amb aquest casament s’entronquen amb la nissaga d’apotecaris Carulla. Malgrat ser ella la titular, l’apotecari serà Josep Carulla.  Aquest neix a Cervera el 27 de juny del 1.787 i mor a l’Espluga de Francolí el 2 d’octubre del 1.842, als 55 anys. Era net d’un pagès de Vilamajor dels Prats, parròquia sufragània de Segur, poble del municipi de Veciana. Aquest pagès es casà amb Maria Carulla, nascuda a l’Àstor. D’aquest matrimoni neix Ramon Carulla i Carulla, que fou Apotecari de Cervera i que es casa amb Maria Ventura Lloret, pares de Josep Carulla. Tingueren vuit fills, dels quals tan sols tres arriben a adults. La seva primogènita la casen amb Francesc Mestres, apotecari d’Anglesola i la segona amb Feliu Vila i Bosc, adroguer de Bellpuig. Volem destacar la nota que escriu Raimunda Forès sobre la mort del seu fill, que ens dona exemple de la rellevància d’una actitud de submissió religiosa normal a l’època i difícil d’entendre avui: Òbit. Mori dit Noi Armosissim dia 13 de novembre de 1.839 (als 8 anys) en tres dias lo que yo la sua Mare vas senti mol i mol. pero es disposat de lAlticim y me comformo.

Ramon Carulla i Forés és el primer apotecari de la nissaga titular de la botiga amb cognom Carulla. Neix el 17 de setembre de 1.828 a l’Espluga i mor el 28 de març del 1.884 als 55 anys, d’un àntrax al clatell i com anota el seu fill Artur, la mort (...)fou ocasionada per un malvat tumor ó vespó que li sorti al clatell, del cual no doná importancia als primers dias per ser mon Pare de naturalesa molt robusta y cregué que alló era una tonteria. Se li aplicaren tots els ausilis terapeutics coneguts, se tingueren consultas ab metges de fora y res li va valer per lliurarlo de la mort. El dia 23 de desembre del 1.862 es casa amb Josepa Ambrós i Brustenga de can Xercavins de Rubí. D’aquest matrimoni en nasqueren dotze fills, dels quals tan sols cinc varen arribar a adults. El seu paper en la vida pública de l’Espluga fou de gran rellevància, ja que en va ser Alcalde (1.868) i President de la Societat Casino de l’Espluga i membre del Cercle Liberal[16]. Aquesta l’homenatjà amb un retrat que es conserva en el Museu de la Vida Rural i en l’enterrament feu tocar la orquestra interpretant la Marxa Fúnebre presidida per un pendó endolat.

El darrer membre de la nissaga que exercí a la botiga de l’Espluga fou Artur Carulla i Ambrós. Nasqué el 21 de març del 1.868 a l’Espluga i morí el 21 de febrer del 1.944 a Barcelona, als 75 anys. Fou el primer de la nissaga que estudià a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, acabant els estudis l’any 1.894. Al Museu de la Vida Rural se’n conserva l’orla. Amb ell es dona el salt d’apotecari oficinal a farmacèutic industrial. Primer, el 1.908, trasllada la farmàcia del carrer d’en Canós al centre de la vila; després, el 1.913, crea el laboratori farmacèutic Carulla o Carulla In-Ter, on comencen a fabricar específics amb producció industrial com la Vigorina Carulla, o l’Acetilcolina Carulla, entre d’altres; i finalment, el 1.923, trasllada la farmàcia a la Gran Via de Barcelona. Consta com a membre del Col·legi de Farmacèutics de la Província de Tarragona el 1.902, amb antiguitat professional des del 3 de novembre del 1.895. El 12 d’octubre del 1.898 es casa amb Montserrat Canals i Nubiola, amb la que tingué sis fills, dels que cinc arribaren a adults. D’aquests, el primogènit fou farmacèutic, però abandonà la professió tancant la nissaga. La gran impulsora i ànima d’aquesta renovació fou la seva dona Montserrat Canals, que amb una empenta i voluntat poc freqüents va donar a la farmàcia una dimensió social molt important i amb recursos molt migrats, donà estudis a tots els fills. Un monument a la seva memòria és a la plaça del Casal de l’Espluga de Francolí.  Artur Carulla fou soci del Centre dels Catòlics i fundador, el 1.902, de l’entitat Clam Catalanista, primera d’aquesta ideologia a la Conca de Barberà.[17]

3. La xarxa social

Entenem per xarxa social aquella estructura relacional visible o no que s’estableix entre diverses persones o estaments amb l’objectiu d’aconseguir crear un espai de poder i d’institucionalització d’un grup determinat. En el nostre cas, la xarxa social que volem estudiar és la que al llarg de 200 anys es va teixint a partir del nucli familiar de la nissaga Forès–Carulla per tal de donar consistència social i econòmica al propi grup, però sobretot contribuir al reforçament del col·lectiu de professionals sanitaris de la comarca, institucionalitzant la seva rellevància i buscant solidaritats i entramats  d’ajuda mútua en tots els camps[18].

En ells llibres apareixen una gran quantitat d’anotacions que citen persones, però sobretot actes religiosos, econòmics jurídics, farmacèutics, agrícoles, etc. Darrera de cada un d’aquests actes trobem per un costat a un membre de la família i a l’altre la persona-institució amb la que s’estableix aquesta relació. És a partir d’aquest principi que s’estableix el teixit de la xarxa social de la nissaga Forès-Carulla..

Per tal d’arribar a dibuixar un sociograma familiar, s’ha pres com a unitat de quantificació l’anotació de cada una de les visites a la farmàcia, una venda, cada gestió anotada per a resoldre un deute o qualsevol acte de tipus comptable, jurídic, comercial, etc. que s’anota. A continuació s’assigna aquesta unitat a un grup social determinat segons la divisió que es detalla més avall. Som conscients de les limitacions esmentades, però creiem que és l’únic mitjà per a establir aquest entramat de la forma més fiable possible. El total d’anotacions quantificades és de 9.279 i els grups establerts són els següents:

1.- En relació amb la família: Aquest grup l’integren els familiars que resten fora d’aquesta unitat com poden ser els parents llunyans, els padrins de bateig i els que tenen a veure amb casaments i altres esdeveniments de parentiu. Alguns d’ells coincideixen amb integrants del grup de la botiga, ja que eren del sector sanitari. Són relacions que s’estableixen per reforçar els llaços familiars i professionals. S’han quantificat les anotacions en relació a les persones que fan de padrí de bateig, i de les que tenen a veure amb el citat anteriorment. En total són 289 unitats de relació, que representen un 3,11% del total.

           

2.- En relació amb la casa: El conformen les persones relacionades amb la vida quotidiana dins de la casa com són el servei domèstic, les bugaderes i altres. Són relacions de caire molt puntual i amb poca rellevància. En aquest cas s’han comptabilitzat les anotacions dels pagaments que es fan a les minyones de casa i els serveis de bugaderes i altres persones que treballen en aquest marc. Hem trobat 338 anotacions, que és el 3,64%.

3.- En relació amb l’Església: L’integren els Rectors, Reverents, Preveres, Mossens, Hermitans, Majorals de Confraries Religioses i els organistes de la parròquia ja siguin aconduïts o amb els que mantenen algun tipus de relació concreta. Es tracta de relacions molt importants pel pes social i econòmic que tenien aquestes persones. Alguns d’ells es creuen amb membres del grup d’instruments financers, ja que eren les persones encarregades de cobrar els censals que tenien amb corporacions religioses. S’han tingut en compte el nombre de conductes que paguen, les compres de cera i altres contactes com les misses, bateigs, etc. Aquí s’ha comptabilitzat un total de 883 anotacions que representen el 9,51%.

4.- En relació amb les terres: Està format pels pagesos, llenyataires i pastors a sou de la família o que estan aconduïts a la botiga. Com en el grup segon, aquestes relacions tenen poca transcendència. S’han quantificat els treballs que realitzen aquestes persones per a la família, els memorials, debitoris i rebuts anotats i les conductes que paguen. Són 739 notes, que són un 7,96% del total.

5.- En relació amb instruments financers: El constitueixen els Col·lectors del Cadastre, del Cens del Monestir Santes Creus, de la Comanda de Sant Joan de Jerusalem, de la Reverent Comunitat de Preveres i d’altres Censals. Malgrat que quantitativament té poc pes, a nivell social tenien molta rellevància ja que estaven implicats amb uns compromisos econòmics molt importants, tant que en determinaven la pau familiar pels deutes amb els censals de la Comunitat de Preveres, que els portà a diversos judicis. En aquest cas, s’han comptat el nombre de terces i anualitats pagades i altres deutes i rebuts. Sumen 188 anotacions, que és el 2,05% del total.

6.- En relació amb la botiga: Són els metges, cirurgians, apotecaris, adroguers, personal de farmàcia, subministradors de cera, membres de la xarxa de sanitaris de la Conca de Barberà, que mantenen relacions amb la família de caire professional, familiar o que estan aconduïts. Es tracta de contactes de gran rellevància professional i corporativa, ja que tendien a reforçar justament aquest aspecte. S’ha quantificat el nombre d’anotacions de conductes, compra de medecines, padrins-sanitaris, receptes i serveis pagats per any, per part d’aquest col·lectiu o la família. S’han observat 492 anotacions, que representen el 5,30% del total.

7.- En relació amb la vida quotidiana: L’integren les persones amb ofici escrit en el llibre, que són entre d’altres, els sastres, fusters, boters, teixidors, sabaters, marxants, comerciants, oficis relacionats amb la construcció i treballadors diversos a sou de la família o que estan aconduïts. Són relacions puntuals i de caire poc rellevant. Aquí s’ha comptabilitzat el nombre de conductes, passaments de comptes, deutes, serveis oferts i els pagaments i treballs d’obrers de la construcció, per a cada any. Dins d’aquest grup s’ha trobat 1.355 anotacions, que són el 14,6%.

8.- Altres persones sense adscripció: En aquest grup, que és el majoritari, s’hi ha inclòs totes aquelles persones de les quals no es cita ofici concret i que no podem assignar a altres grups ja que tan sols en coneixem el seu nom. Malgrat aquesta rellevància numèrica, son relacions poc importants socialment. La seva transcendència és tan sols a nivell econòmic, ja que es tracta de la major part dels seus clients. Hem trobat 4.995 anotacions que representen el 53,83% del total.

Aquestes dades, de forma gràfica, ens donen la següent estructura:

           

Com es pot veure, quantitativament, la xarxa social s’orienta bàsicament als clients aconduïts a la botiga (68,43%), malgrat siguin relacions de caire puntual i de poca rellevància en si mateixes. Les que tingueren més transcendència social, professional i econòmica representen un total de 7’35% i són els grups relacionats amb la botiga i amb els instruments financers (5 i 6).

La casa i les terres

Com ja hem dit, la casa pairal de la nissaga està al carrer d’en Canós número 16 de l’Espluga de Francolí. La casa la comprà Francesc Forès cap al 1.725, quan arriba de Linyola. En aquesta hi instal·la la vivenda i la botiga. Aquesta casa, havia estat propietat per la castlania de Guimerà o de Malet,[19]de la que encara es conserven uns escuts a la portalada principal. Considerem aquest fet important, pel que representava aquesta i que denota el bon nivell econòmic de Francesc Forès i la seva inquietud per donar relleu social a la seva casa i ofici.

A la casa s’hi podia accedir per dos nivells: el principal, des del el al carrer d’en Canós que donava a la planta baixa i la botiga, i un d’inferior, per la carretera de Montblanc, per on s’accedia a l’hort. Tenia quatre nivells: un soterrani, una planta baixa i dos pisos. En el soterrani, hi havia el celler, els cups i les botes on es guardava el most i el vi. A la planta que donava al carrer, hi havia la botiga i la rebotiga, una cambra fosca, que tenia llogada el Doctor Gaja, i un local que tenien llogat a un fuster. D’aquí, per una escala, s’accedia a l’hort on hi havia el pou i un aljub, gàbies d’animals i on devien conrear, a més d’algun arbre fruiter i productes per la seva subsistència, plantes medicinals per a la farmàcia. El primer pis contenia les habitacions principals o alcoves, la cuina,  el menjador, la sala d’estar i la galeria exterior. En els pisos superiors hi devia haver més cambres, normalment pel servei domèstic i altres membres de la família. Més amunt, sota teulada, hi havia l’esgorfa, on tenien un habitatge també llogat. Dalt de tot de la casa hi havia un espai anomenat Solanet, situat al costat on venia el sol, i que servia per estendre roba. Els dos pisos alts de la façana posterior la formaven unes galeries descobertes porticades que donaven a migdia, sobre l’hort.

Entre els anys 1.731 i 1.733, Francesc Forès feu la primera reforma de la casa i anotà les despeses de materials, mestres de cases i obrers que pujaven a més de 441 lliures. Són obres bàsicament per restaurar la casa, que amenaçava gran ruïna. Es fa la paret de l’hort, es restaura la teulada i la volta i paret antiga del solanet, es redifica la cantonada que mira a migdia, es fa una reixa per a la rebotiga i es blanquegen les cambres de baix. Posteriorment, el seu net Ramon Antón Forès, del 1.796 al 1.813, va fent una sèrie de millores a tota la casa que li pugen 997 lliures 6 sous i 3 diners. Són obres, ja no tant de restauració com d’engrandiment i ennobliment de la casa que identifiqués un nivell social i una categoria professional amb unes condicions materials: entre altres coses, daura i guarneix amb borles els marcs de les portes; posa vidres grans; engrandeix l’hort i el fa arribar fins a la carretera de Montblanc. També refà la façana principal obrint una balconada a l’alcova principal; construeix uns graners i l’escala que permetia accedir de la planta baixa a l’hort. De la botiga no en diuen res els llibres, però suposem que havia de ser semblant a les que es descriuen en diversos inventaris notarials com el que estudia Josep Maria Pla Dalmau de la farmàcia de Torelló.[20] Aquest fou l’espai de convivència i treball de sis generacions d’apotecaris amb les seves famílies i altres persones amb qui el compartiren. És l’espai que dona la identitat i defineix a la nissaga Forés-Carulla.

Les terres, a més de proveir d’alguns productes d’alimentació, eren sobretot instruments de comerç i de rellevància social que els situaven en l’escala dels terratinents i hisendats. Per això Francesc Forès, arribat a l’Espluga, s’afanya a adquirir aquestes propietats i els diferents hereus a conservar-les, quan es podia i incrementar-les. En els llibres es citen fins a 14 finques o troços: la Vinya d’aprop, Pla de Cervera (Mas de Mora), els Argelics, Camí de Poblet, Font d’en Cuch, Camí de la Guàrdia, la Sort, lo Campaner, el Peu del Bosc, l’Olivà, Milmanda, l’hort de casa, l’Era i la Pallissa. Totes elles són propietats de mitjana i reduïda extensió i de monocultiu que es situen en l’entorn més immediat del poble. De les que en tenim constància escrita, s’anota la superfície, en jornals i vuitens i setzens de jornal,[21] i cost del Cadastre, i sumen gairebé 10 jornals, que representen 56.274m² que equivaldrien a 562,74 hectàrees, i per les que l’any 1.795, paguen un total de 16 lliures i 12 sous. Aquest patrimoni el van adquirint al llarg d’aquests 200 anys, però, com hem dit, suposem que fou Francesc Forès el que comprà bona part d’aquestes terres. Posteriorment, el seu fill i hereu ha d’empenyorar-ne algunes per poder pagar deutes, fins que el net les recupera (pagant un total de 2.241 lliures) i en compra de noves per Compra de Gràcia (per valor de 500 lliures) o adjudicant-se un deute no abonat. Aquestes terres estaven dedicades principalment a vinya, oliverar, sembradura, bancals de secà i l’hort. La família tenia un bon nombre de pagesos que els conreaven les terres. S’anoten un total de 74 noms de pagesos, que els arriben a costar 166 lliures, 1 sou i 15 diners. Aquests pagesos poden, caven, veremen, esporguen, cloten, lliguen  i porten feixos i llauren.                    

                                  

Conclusions

Com hem anat veient al llarg d’aquest article, els llibres de la família Forès-Carulla constitueixen en si mateixos, el testimoni i la memòria de sis generacions d’apotecaris que mitjançant estratègies diverses, però essencialment corporatives, aconsegueix consolidar-se dins de l’estament hisendat del poble i entrar en connexió amb una extensa xarxa social i professional de la comarca. El que defineix, caracteritza i diferencia a la família és la botiga, l’apotecaria. Per això, totes les seves accions van adreçades a reforçar la vinculació família-professió. Tant és així que arriben trencar certes normes d’herència típiques de Catalunya: per testament, l’hereu no era el primogènit sinó el que fos apotecari. La botiga per sobre de la tradició. El nucli s’identifica de tal manera amb l’ofici, que és aquest el que prevaleix sobre l’individu, i això no es trenca fins a la setena generació, ja en ple segle XX.

Per acabar, voldríem recordar una idea amb la que hem començat: els apotecaris Forès-Carulla viuen de ple l’actualitat del seu temps en tots els aspectes. A nivell social estan molt ben integrats en l’entorn local, comarcal i fins i tot barceloní; i professionalment es situen en la normalitat científica i de la farmàcia del seu temps. Tots els elements estudiats ens donen la imatge d’un col·lectiu obert al seu temps i en plena consonància amb aquest, i això sempre desde i a partir de la família com a nucli essencial que conforma tota la seva vida-professió.

Serveixin aquestes pàgines d’homenatge a aquells ciutadans que visqueren en plenitud i sapigueren erigir una casa i en aquesta la família i l’ofici, l’ofici d’apotecari.

Bibliografia

HAREVEN, Tamara K.: Historia de la familia y la complejidad del cambio social. Boletin de la Asociación de demografía histórica. Vol. XIII.1. pags. 99-149. 1.995

JORDI i GONZÁLEZ, Ramon: COLECTANEA de “Speciers”, mancebos boticarios, boticarios, farmacéuticos practicantes de farmacia y farmacéuticos en Cataluña (1.207-1.997). Funcació Uriach 1.838. Barcelona. 2.003

LINDEMANN, Mary: Medicina y Sociedad en la Europa Moderna 1.500-1.800. Siglo XXI Editores. Madrid. 2.001

PLA i DALMAU, Josep M.(i altres): Una farmacia del siglo XVIII. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Girona. 1.998

ROCA I ARMENGOL, Jordi: Història de l’Espluga de Francolí. Vol. IV. L’Edat Moderna. Pagès Editors. L’Espluga de Francolí. 2.002

ROCA I ARMENGOL, Jordi: Història de l’Espluga de Francolí. Vol. V. Segle XIX. Pagès Editors. L’Espluga de Francolí. 2.000

SEGALEN, Martine: Antropología Histórica de la Familia. Taurus Universitaria. Madrid. 2.004

TORRES I SANS, Xavier: Els llibres de família de pagès. Memòries de pagès. CCG Edicions. Biblioteca d’Història Rural. Col·lecció Fonts n.1. Girona. 2.000

VALLRIBERA, Pere i CALBET i CAMRASA, J.M.: Medicina i Societat a l’Espluga de Francolí (segles XVIII-XIX). Revista catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Gimbernat. Vol. XI. Pags. 7-273. Seminari Pere Mata de la Unitat de Medicina Legal i Laboral i d’Història de la Medicina. Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona. Barcelona. 1.989

VELA i AULESA, Carles: Les compravendes al detall i a crèdit. El cas dels especiers i els candelers. Quaderns d’Història. n. 13. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Barcelona. 2.007

ZARZOSO, Alfonso: Protomedicato y boticarios en la Barcelona del siglo XVIII. DYNAMIS. Vol. 16. pags.151-171. Universidad de Granada. Granada. 1.996.

---

[1] Vegeu Lindemann, Mary (2.001)

[2] Sobre els llibres de família, vegeu Torres, Xavier (2.000).

[3] Sobre la problemàtica del comerç dels apotecaris, vegeu Vela i Aulesa, Carles (2.007)

[4] Vegeu Segalen, Martine (2.004)

[5] Roca i Armengol, Jordi , volums IV (2.002) i V (2.000)

[6] Vegeu Vallribera, Pere i Calbet, Josep Maria (1.989) 

[7] Vegeu Jordi i González, Ramon (2.003)

[8]Sobre les Castlanies de l’Espluga de Francolí, vegeu  Roca i Armengol, Jordi (2.002), pag. 87

[9] Sobre les pràctiques que havien de fer els joves apotecaris, vegeu Vela i Aulesa, Carles (2.006). 

[10] Josep Comas i Ferran era apotecari a Barcelona, membre del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona amb apotecaria oberta a la plaça Nova. Jordi i González, R. Ob.cit

[11] El 1.774, el substitut lloctinent del Protomèdic Pere Cornago visita la botiga dels “fills de Forés”, coneguda com la “Botica de Forés” i el rebia el jove apotecari Francesc Forés, en lloc del titular-regent d’aquesta, Francesc Cruells, absent, a Barcelona pels seus negocis. Cornago li ordena que en un termini de vuit dies es presenti Francesc Cruells “para rendir cuentas” de la visita, ja que se l’havia trobat “mal condicionado de medicamentos”. Jordi i González, R. Ob.cit.

[12] Per informació sobre el protomedicat, vegeu Zarzoso, Alfons (1.996) i demés articles de la revista Dynamis, vol. 16 del 1.996.

[13] Ignasi Oriol Casany, com a fadrí apotecari, té un sou mensual de 2 lliures i a més se li proporciona: 3 parells de sabates, 2 camises, 1 jupa, 1 camisola i pell per calças, així com diversos pagaments en diners. I Antón Pàmies, com a Jove Apotecari, reb 54 lliures de soldada per tot lo temps he habitat en sa casa.

[14] La Real Sala del Crimen era la  Sala tercera de la Real Audiència, encarregada d’assumptes penals.

[15] Pere Fina és l’apotecari d’Olost amb botiga a Barcelona a la pça de Santa Anna, amb la vídua del qual s’havia casat el seu oncle Francesc Forés i Monfar. Com hem anat veient, els llaços familiars van marcant les diferents activitats dels seus membres. Jordi i González, R. Ob.cit.

[16] Vegeu Història de l’Espluga de Francolí, vol. s. XIX, (2.000) pag. 100.

[17] Vegeu Història de l’Espluga de Francolí, vol. s. XIX,(2.000) pag. 265

[18] Per a més informació sobre l’estat de l’estudi de les xarxes socials, vegeu Hareven, Tamara K. (1.996).

[19] Veure Roca i Armengol, Jordi (2.002) pag. 262

[20] Pla i Dalmau, Josep Maria (i altres)  (1.998)

[21] El jornal era l’extensió de terra que es podia llaurar en un dia, normalment amb una parella de bous.

A  l’Espluga de Francolí equivaldria a 6.084 m².